Els problemes i els reptes de la humanitat en els nostres temps són especialment greus: la pau i la seguretat basades en la justícia i en la llibertat continuen absents al món; una bona part dels habitants del planeta malviuen en condicions deplorables de pobresa; els països rics segueixen immersos en un tipus de creixement econòmic l'impacte del qual sobre el medi ambient amenaça la sostenibilitat de la vida de les generacions futures; la pèrdua de diversitat cultural empobreix, potser de manera irreversible, una de les característiques més importants de la humanitat.

El procés de globalització intensifica la interrelació i interdependència entre els problemes i els reptes mundials. Així doncs, el que s'esdevé a escala global influeix de manera cabdal en allò que, localment, acaba afectant a cada ciutadà i ciutadana del món. Al seu torn, el procés de globalització implica una dispersió de l'autoritat política: mentre que els mercats són cada vegada més globals, la influència de les institucions polítiques que han de vetllar per un funcionament democràtic, equitatiu i eficaç minva dia rere dia.

En aquest context, la ruptura del sistema internacional de pau i seguretat –posat en evidència per última vegada arran de la guerra de l'Iraq- i la consegüent actuació unilateral de la primera potència mundial han produït importants convulsions, amb greus conseqüències per al Sistema d'Institucions Internacionals i, en particular, per a les Nacions Unides. L'unilateralisme en qüestions de pau i seguretat mundials s'ha d'analitzar com a part del context mundial, amb un sistema institucional que requereix, ara més que mai, una reforma en profunditat.

Les polítiques internacionals multilaterals encaminades cap a la resolució dels greus problemes de desenvolupament que afecten el món no són implementades per manca de voluntat política i de les fonts de finançament necessàries. Molt poques de les expectatives generades a les Cimeres dels 90 i a la Cimera del Mil·lenni de Nacions Unides (Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni inclosos) s'estan complint. Nacions Unides no compta amb la capacitat i possibilitats necessàries en aquests temes de desenvolupament, que semblen haver estat transferits al mercat, sobretot a través de les polítiques impulsades per les Institucions de Bretton Woods i l'Organització Mundial del Comerç.

Davant d'aquesta situació, persones d'arreu del món comencen a reivindicar el seu dret democràtic a participar en decisions que tant afecten les seves vides. La Societat Civil mundial ha de jugar un paper clau en el foment de la democratització del Sistema d'Institucions Internacionals. En conseqüència, aquesta campanya es planteja impulsar un seguit de reformes a les Institucions Internacionals cap a un sistema de governabilitat democràtica mundial, per mitjà de procediments representatius en què participin tots els actors de l'escena mundial. L'objectiu final és contribuir a la creació d'una arquitectura mundial coherent, transparent, responsable i eficaç; basada en el desenvolupament d'una legislació internacional àmpliament acceptada pel seu valor i la seva legitimitat democràtics; i que situï al centre del Sistema unes Nacions Unides més fortes, més democràtiques i amb un control efectiu sobre tots els seus òrgans, agències i organitzacions multilaterals mundials. Un sistema institucional que contribueixi així a la construcció d'un món més just, equitatiu, divers, sostenible i pacífic.